La terra erma. (Lectura dramatitzada del poema)

Fa uns anys m'he ocupat amb quatre obres significatives de les Avantguardes del segle xx. Dues d'elles, el poema The Waste Land (La terra erma) de T. S. Eliot (1922) i La consagració de la primavera d'Igor Stravinsky (1913), ben conegudes pel públic en general, dialoguen molt bé. Joan Ferraté, en el seu llibre Lectura de la terra gastada, citant d'un escrit que va publicar Eliot en un magazine l'any 1921 en ocasió d'uns passis de La consagració... a Londres, diu: «Allò que a T. S. Eliot li agradava de la música de Le Sacre du Printemps era “la transformació del ritme de les estepes en l’esgarip dels clàxons, el tric-trac de les màquines, l’estridor de les rodes, el martelleig del ferro i l’acer, el bramul del tren subterrani, i tots els altres salvatges crits de la vida moderna”, i la transformació de tot això, del més desolador xivarri, precisament en música». I afegeix més avall: «[...] potser Eliot es va permetre d’esperar que aconseguiria amb el seu poema, com Stravinsky amb la seva música, de representar els ritmes fonamentals de la vida». Aquest possible punt de trobada, assenyalat per Joan Ferraté i suscitat tàcitament pel mateix Eliot en aquella ressenya, ha constituït el meu punt de partida i m'ha portat a idear una lectura dramatitzada del poema que, amb l'ajut d'un pianista, incorpora durant l'acció alguns passatges del ballet d'Stravinsky. Les citacions de La consagració... busquen ocasionar leitmotiv que, musicalment, funcionin paral·lelament amb alguns altres, remarcables, que trobem en el poema: bastir-hi un mínim entramat que ajuda al públic a poder seguir amb profunditat, suggeriment i oportunitat el descabdellament del text.

Jordi Fàbregas