El 16 d'octubre a les 20:00h, Al Museu de Pintura de Sant Pol de Mar.
Amb
Laura Yvars i Úrsula Garrido (actrius)
Ruth Lluís (piano)
Direcció i traducció al català del text del poema, Jordi Fàbregas
Fa uns anys m'he ocupat amb quatre obres significatives de les Avantguardes del segle xx. Dues d'elles, el poema The Waste Land (La terra erma) de T. S. Eliot (1922) i La consagració de la primavera d'Igor Stravinsky (1913), ben conegudes pel públic en general, dialoguen molt bé. Joan Ferraté, en el seu llibre Lectura de la terra gastada, citant d'un escrit que va publicar Eliot en un magazine l'any 1921 en ocasió d'uns passis de La consagració... a Londres, diu: «Allò que a T. S. Eliot li agradava de la música de Le Sacre du Printemps era “la transformació del ritme de les estepes en l’esgarip dels clàxons, el tric-trac de les màquines, l’estridor de les rodes, el martelleig del ferro i l’acer, el bramul del tren subterrani, i tots els altres salvatges crits de la vida moderna”, i la transformació de tot això, del més desolador xivarri, precisament en música». I afegeix més avall: «[...] potser Eliot es va permetre d’esperar que aconseguiria amb el seu poema, com Stravinsky amb la seva música, de representar els ritmes fonamentals de la vida». Aquest possible punt de trobada, assenyalat per Joan Ferraté i suscitat tàcitament pel mateix Eliot en aquella ressenya, ha constituït el meu punt de partida i m'ha portat a idear una lectura dramatitzada del poema que, amb l'ajut d'un pianista, incorpora durant l'acció alguns passatges del ballet d'Stravinsky. Les citacions de La consagració... busquen ocasionar leitmotiv que, musicalment, funcionin paral·lelament amb alguns altres, remarcables, que trobem en el poema: bastir-hi un mínim entramat que ajuda al públic a poder seguir amb profunditat, suggeriment i oportunitat el descabdellament del text.
Jordi Fàbregas
La proposta d'aquesta exposició és fer dialogar el fons pictòric del Museu amb el fons documental de l'Arxiu Municipal, tots dos formats per sengles conjunts públics de peces i documents únics i irrepetibles. En el cas de l'Arxiu Municipal, el conjunt de documents és fruit de l'activitat pràctica, administrativa i jurídica, tant de l'Ajuntament com dels santpolencs. Per això el fons de l'arxiu ha anat creixent de manera orgànica més que no premeditada, i la seva manera de créixer reflexa les diferents etapes de la relació del poble amb la pintura, des dels concursos de pintura a les donacions de col·leccionistes particulars o dels artistes que hi han exposat. En aquest sentit es pot llegir doncs com una altra mena de rastre, més emocional i menys jurídic, que tanmateix conserva una gestualitat pròpia de l'Arxiu en les datacions, signatures etc.
Sota aquest títol, l’exposició al Museu de Sant Pol posa en dialeg tres projectes: I la terra serà el paradís, Arquitectura española, 1939-1975, Dos refugis i el membre fantasma (Ted, Charles-Édouard i Henry David). i una peça convidada: Maqueta d’una barraca del Camp de la Bota.
I la terra serà el paradís és un vers de la versió més popular en castellà de l’Internationale, l’himne de la classe obrera per excel·lència, adoptada per la major part dels partits socialistes, comunistes i anarquistes arreu del món. Aquest vers resumeix a la perfecció el caràcter utòpic de la modernitat, època durant la qual es va difondre la idea que tot allò bo estava a punt d’arribar.
Visita comentada a l'exposició "i la terra serà el paradís" de Domènec, realitzada per ell mateix. Diumenge 23 de maig a les 12h del migdia.
Aquesta acció es va realitzar el mes de març de 2021 amb motiu de la reobertura del Museu. Queda de testimoni Engraving de Tad Mike al fons del Museu i el ressò de la música de Marc Egea. Singularity